L’arbitratge és un procediment alternatiu als tribunals de la Justícia pública que resol les controvèrsies existents entre particulars que decideixen sotmetre’s a l’arbitri d’un tercer, anomenat àrbitre, i que pren una decisió final. Aquest mètode de resolució de conflictes és emparat per la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’Arbitratge.

Per resoldre un litigi mitjançant l’arbitratge és necessari acord previ entre les parts on es manifesti la voluntat de submissió a aquesta fórmula. Aquesta s’expressa normalment mitjançant una clàusula de submissió a l’arbitri que s’inclou als contractes que subscriguin els signants i per la qual decideixen resoldre qualsevol qüestió en el procediment d’arbitratge resolt per un tercer.

Tribunal_arbitrari-494x290

L’àrbitre resol el procediment i pren una decisió final que vincula a les parts. La resolució definitiva del litigi s’anomena laude i equival a la sentència ferma dels tribunals de justícia.

Es diferencia entre arbitratge de dret o d’equitat. El primer es dóna amb un àrbitre que és advocat en exercici i emet el laude a través de raonaments jurídics i aplicant la legislació i la normativa corresponent. En el cas de l’arbitratge d’equitat, resol el procediment un expert en la matèria objecte de la controvèrsia i pren la decisió tenint en compte els usos, costums i criteris de justícia.

L’arbitratge no cal que sigui resolt per un únic àrbitre, sinó que s’admet que hi hagi col·legis arbitrals constituïts per un número senar de membres. A més, cal esmentar que no són necessàries les figures de l’advocat i del procurador per participar-hi, element que fa que el litigi pugui tenir un cost inferior.

Un dels avantatges que també ofereix l’arbitratge és la resolució dels casos en terminis breus que asseguren una decisió en un termini molt inferior al que es desenvoluparia a la Justícia pública.

Descarrèga el documents per mes informació: